La nostra societat, la que ens ensenya com es mort en guerres, de fam, de desgracies a la resta del mon, en enganya en el mes profund, i ens fa creure que la vida nostra es el bé mes preuat. Que es per això que la sanitat vetlle per nosaltres i totes les nostres malalties. Que es mourà cel i terra si som malalts i es gastarà tot el pressupost nacional i mes si cal per tal de canviar-nos el rinyo, el cor o el mateix cap.
També amaguem als infants la mort.Els xiuxiuegem que el parent se'n ha anat al cel. El recordem a les fotos , però poc ens acompanyen al cementiri, on i ha mes habitants que a la pròpia capital.
Ens cal recordar que si vivim es per que morirem, i que morir es un pas mes en la vida. Els monuments mes grans que encara perduren, (Piràmides,Catedrals...) son temples a la mort dels avantpassats; es el voler perdurar,el record, en la resta del mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada