Tu que curaves els meus espants, que em tranquil·litzes encara. Tu que t'emportaves les pors, que em feies dormir el son dels infants.que abraçat a tu passava la llarga nit ,i que potser et maltractava durant el dia...
Se que et necessito encara i avui et busco al àtic de casa meva, en el meu cap. Alli on estas sempre, neta, pulcra, sense telaranys.. com sempre esperant una sola paraula meva, per tornar a consolar-me en el meu desencís gairebé quotidià.
