Es l'únic ceg , no veu al public, com li brillen els ulls amb la cançó.De cara a la paret, com un castig, mira el negre de la capsa del piano i en contraposició les blanques notes que trepitgen els seus dits.
La trompeta, el saxo, la bateria, el Baix mateix criden tafaners. mirant el public.La cantant ,tanca els seus ulls per concentració i el so agut de la veu tremola per la sala.Ara toca al piano fer valer l'armonia, la rapidesa dels dits i de vegades els silencis volguts de la vella cançó.
Espero impacient al final del concert i em giro tot veient la sala gairebé buida i els vells amics que aplaudeixen agraint l'esforç de tot el grup i en aquells breus moments soc conscient del que he fet, tocar, somiar, i feliç riu per primera vegada i els bemolls i les fuses ballen en el seu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada