Els pensaments

De bon mati, camino al llarg del riu i com sempre acabo parada les comportes....
miro absorta l'aigua que que cau per la paret,  com un a garlanda blanca , de vegades irisada, de vegades amb una forta pressió, altres com un minúscul rierol.
Amb el silenci que incita a pensar deixo anar els pensaments..
Els mals de cap, les preocupacions, els malentesos quotidians semblen desaparèixer, com l'escuma del riu, que es transforma en un corrent plàcid al llarg del passeig.

Son aquests moments que cal recordar sempre, i es per això que tinc aquesta dèria de fotografiar l'important d'aquest mon, d'aquest moment.
Els remolins de l'aigua, l'escuma i el llac del fons...
De veritat que son els meus pensaments el que fotografio, les meves inquietuds, els desitjos mes íntims. tal vegada tu trobis aquest enllaç i comprenguis íntimament la meva anima solitària i el seu anhel de llibertat.

Se que no estic sola, que m'acompanyen en aquest viatge sempre personal, els vells amics que com jo, miren , amb ulls cansats per l'experiència els vells records, les velles il·lusions , els nous desitjos de aquesta anima solitària, d'aquesta imparable ànsia de llibertat.