Folk

Sons tradicionals, amb guitarra elèctrica, la mirada perduda pensant d'on vinc...
Qui sap si en aquesta estranya terra, els agradarà la meva veu ...
Per favor, unes poques monedes, que fasin la vida millor. Us ofereixo el meu cant de cigala, de veu ronca afroamericana , sons fàcils , que no amaguen la tristor que porto dins .
Ja no puc plorar, ja no se riure, qui sap si algun dia trobaré el meu amor, la meva vida.