Imatges fugaces, converses inacabades,confessions intimes....
Sempre que soc feliç, penso amb vosaltres, en la vostra família que encara propera també os recorda.
Sento no poder trucar-vos, quedar per una hora, un dia i a l'entorn de la vella taula retrobar-nos per menjar plegats.
Avui reflexiono en veu alta, allò que tot sovint tinc present en la memòria.
El record, l'amistat, l'amor em crida i un dia, certament, ens retrobarem en la llarga taula , per restar sempre mes units.
No importarà el dia ni l'hora si m'arrepleguen les vostres mans com sempre han fet, en els moments importants de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada