Creuant el vell pont.

Quant el sol es pon, cal tornar a casa. Ja he vist les botigues, ja he trobat la gent, ja he parlat amb la amiga Teresa. Ara, poc a poc, torno a la rutina diària de fer el sopar, de descansar a la butaca, de llegir en el meu silenci quotidià.
Els darrers rajos de sol a l'esquena , les darreres brisen fan envolar la faldilla.El vell pont es el que cal creuar per traspassar de la meva vida social al silenci intim de la meva llar.Ja hi arribo, ja hi soc.Els edificis m'envolten i acaronen, el riu m'acompanya i la solitud immensa en el meu interior no m'abandonarà fin la propera sortida de sol, fin el proper dia que caldrà travessar de nou el vell pont.