Repeticions

foto amb blanc i negre, o foto amb color son formes de representar una idea semblant.No son millors o pitjors una que altra.Son maneres d'expresar. potser una mes bonica, mes bucòlica, altra mes forta , mes d'impressions profundes.

Icebergs surant en una baia, prop del mar on es perdran per sempre mes. Islàndia es un lloc on els extrems es toquen. Aigües fredes i calentes, vapors termals i fred intens. es per això molt real la foto en blanc i negre. O potser millor un sepiat (duotono) per trobar un terme entre les dues realitats.

Vota la foto en aquesta :
 http://a.cstmapp.com/voteme/12849/617345277

Primavera en flor

 Les llums, cauen sobre les flors i les fan brillar. Ombres, penombres,llums del sol, contrallum....
Si trèiem el color, endevinem les ombres, si anul·lem el color, sempre ens quedarà l'olor de primavera. de flors...

enfoc, desenfoc, això es l'eina del fotògraf....

Sol davant la immensitat del camp , ell i la flor prenen consciencia de la seva existència, del seu únic moment. Cap soroll, cap moviment destorba la feina. ...Desprès ja es podrà mostrar tota l'obra, única del fotògraf, captador de la llum i de la forma i del color.

Llums i ombres.

Les ombres son no mes que la conseqüencia de la llum.
Sense la llum no hi ha foscor.

Recordo, encara era petit , que Mossen Jesús deia que sense diable no existiria Deu. Que el bé existeix com el mal.Son dues cares de la moneda.

Es per això que encara ara miro amb tendresa les ombres i les clarors.La llum forta, la difusa, les ombres clares i les grans ombres de la nit.

Els negres, la foscor , te matisos i es a estones, que m'agrada contemplar els mil negres de la nit.

Ombres totes elles que son una realitat en elles mateixes, malgrat que en la llum i el color tinguin una altra vida mes enllà del mirall que les envolta.

El pensador

El pensador,obra d'Auguste Rodin, representa un dels personatges de la Divina Comèdia. Originàriament es deia el Poeta ja que pensaba en la poesia.
Avui també en troba de gens que seu i pensa. També ho fa el seu acompanyant.
¿Que deuen pensar?
Es licit el preguntar se-ho.Jo ho vaig fer....
La resposta es que atabalat va veure el retol del carrer...
I va voler recordar els temps d'infantessa on recitava tots els reis Gods:

• Alaric I (395-410)
• Ataülf (410-415)
• Sigeric (415)
• Walia (415-418)
• Teodoric I (418-451)
• Turismund (451-453)
• Teodoric II (453-466)
• Euric (466-484)
• Alaric II (484-507)
• Gesaleic (507-510)
• Amalaric (510-531)
• Teudis (531-548)
• Teudisel (548-549)
• Àquila I (549-551)
• Atanagild (551-567)
• Liuva I (567-572)
• Leovigild (572-586)
• Recared (586-601)
• Liuva II (601-603)
• Viteric (603-610)
• Gundemar (610-612)
• Sisebut (612-621)
• Recared II (621)
• Suintila (621-631)
• Sisenand (631-636)
• Khíntila (636-639)
• Tulga (639-642)
• Khindasvint (642-653)
• Recesvint (653-672)
• Vamba (672-680)
• Ervigi (680-687)
• Ègica (687-700)
• Vítiza (700-710)
• Roderic (710-711)
• Àquila II (710-714)
• Ardó (714-720)

Les golfes.

A dalt de casa, en un racó, se que hi ets. Dins del meu bressol,pot ser corcat,brut del temps, tacat per els meus plors, llàgrimes en la foscor de les nits, gairebé totes les nits...
Tu que curaves els meus espants, que em tranquil·litzes encara. Tu que t'emportaves les pors, que em feies dormir el son dels infants.que abraçat a tu passava la llarga nit ,i que potser et maltractava durant el dia...
Se que et necessito encara i avui et busco al àtic de casa meva, en el meu cap. Alli on estas sempre, neta, pulcra, sense telaranys.. com sempre esperant una sola paraula meva, per tornar a consolar-me en el meu desencís gairebé quotidià.

Olius -3

Com fruits caiguts de l'arbre,ja ha arribar l'hora de la collita, cal arreplegar el gra i també la palla. Sols uns breus records per a tots els que van passar abans nostre i en senyalen el camí. Qui viu una vegada, viu per sempre.Aixeco la meva copa(un didal de Jack's Daniels) per honorar-vos i recordar-vos tantes vegades com calgui.

Olius- 2

Vells amics, perduts en la memòria, que recordo sovint amb enyorança.
Imatges fugaces, converses inacabades,confessions intimes....
Sempre que soc feliç, penso amb vosaltres, en la vostra família que encara propera també os recorda.
Sento no poder trucar-vos, quedar per una hora, un dia i a l'entorn de la vella taula retrobar-nos per menjar plegats.
Avui reflexiono en veu alta, allò que tot sovint tinc present en la memòria.
El record, l'amistat, l'amor em crida i un dia, certament, ens retrobarem en la llarga taula , per restar sempre mes units.
No importarà el dia ni l'hora si m'arrepleguen les vostres mans com sempre han fet, en els moments importants de la meva vida.