Llums i ombres.

Les ombres son no mes que la conseqüencia de la llum.
Sense la llum no hi ha foscor.

Recordo, encara era petit , que Mossen Jesús deia que sense diable no existiria Deu. Que el bé existeix com el mal.Son dues cares de la moneda.

Es per això que encara ara miro amb tendresa les ombres i les clarors.La llum forta, la difusa, les ombres clares i les grans ombres de la nit.

Els negres, la foscor , te matisos i es a estones, que m'agrada contemplar els mil negres de la nit.

Ombres totes elles que son una realitat en elles mateixes, malgrat que en la llum i el color tinguin una altra vida mes enllà del mirall que les envolta.

El pensador

El pensador,obra d'Auguste Rodin, representa un dels personatges de la Divina Comèdia. Originàriament es deia el Poeta ja que pensaba en la poesia.
Avui també en troba de gens que seu i pensa. També ho fa el seu acompanyant.
¿Que deuen pensar?
Es licit el preguntar se-ho.Jo ho vaig fer....
La resposta es que atabalat va veure el retol del carrer...
I va voler recordar els temps d'infantessa on recitava tots els reis Gods:

• Alaric I (395-410)
• Ataülf (410-415)
• Sigeric (415)
• Walia (415-418)
• Teodoric I (418-451)
• Turismund (451-453)
• Teodoric II (453-466)
• Euric (466-484)
• Alaric II (484-507)
• Gesaleic (507-510)
• Amalaric (510-531)
• Teudis (531-548)
• Teudisel (548-549)
• Àquila I (549-551)
• Atanagild (551-567)
• Liuva I (567-572)
• Leovigild (572-586)
• Recared (586-601)
• Liuva II (601-603)
• Viteric (603-610)
• Gundemar (610-612)
• Sisebut (612-621)
• Recared II (621)
• Suintila (621-631)
• Sisenand (631-636)
• Khíntila (636-639)
• Tulga (639-642)
• Khindasvint (642-653)
• Recesvint (653-672)
• Vamba (672-680)
• Ervigi (680-687)
• Ègica (687-700)
• Vítiza (700-710)
• Roderic (710-711)
• Àquila II (710-714)
• Ardó (714-720)

Les golfes.

A dalt de casa, en un racó, se que hi ets. Dins del meu bressol,pot ser corcat,brut del temps, tacat per els meus plors, llàgrimes en la foscor de les nits, gairebé totes les nits...
Tu que curaves els meus espants, que em tranquil·litzes encara. Tu que t'emportaves les pors, que em feies dormir el son dels infants.que abraçat a tu passava la llarga nit ,i que potser et maltractava durant el dia...
Se que et necessito encara i avui et busco al àtic de casa meva, en el meu cap. Alli on estas sempre, neta, pulcra, sense telaranys.. com sempre esperant una sola paraula meva, per tornar a consolar-me en el meu desencís gairebé quotidià.

Olius -3

Com fruits caiguts de l'arbre,ja ha arribar l'hora de la collita, cal arreplegar el gra i també la palla. Sols uns breus records per a tots els que van passar abans nostre i en senyalen el camí. Qui viu una vegada, viu per sempre.Aixeco la meva copa(un didal de Jack's Daniels) per honorar-vos i recordar-vos tantes vegades com calgui.

Olius- 2

Vells amics, perduts en la memòria, que recordo sovint amb enyorança.
Imatges fugaces, converses inacabades,confessions intimes....
Sempre que soc feliç, penso amb vosaltres, en la vostra família que encara propera també os recorda.
Sento no poder trucar-vos, quedar per una hora, un dia i a l'entorn de la vella taula retrobar-nos per menjar plegats.
Avui reflexiono en veu alta, allò que tot sovint tinc present en la memòria.
El record, l'amistat, l'amor em crida i un dia, certament, ens retrobarem en la llarga taula , per restar sempre mes units.
No importarà el dia ni l'hora si m'arrepleguen les vostres mans com sempre han fet, en els moments importants de la meva vida.

Olius, Cementiri

Passen els anys i es en aquesta època (Tots el Sants) , que ens recordem dels avantpassats.
La nostra societat, la que ens ensenya com es mort en guerres, de fam, de desgracies a la resta del mon, en enganya en el mes profund, i ens fa creure que la vida nostra es el bé mes preuat. Que es per això que la sanitat vetlle per nosaltres i totes les nostres malalties. Que es mourà cel i terra si som malalts i es gastarà tot el pressupost nacional i mes si cal per tal de canviar-nos el rinyo, el cor o el mateix cap.
També amaguem als infants la mort.Els xiuxiuegem que el parent se'n ha anat al cel. El recordem a les fotos , però poc ens acompanyen al cementiri, on i ha mes habitants que a la pròpia capital.
Ens cal recordar que si vivim es per que morirem, i que morir es un pas mes en la vida. Els monuments mes grans que encara perduren, (Piràmides,Catedrals...) son temples a la mort dels avantpassats; es el voler perdurar,el record, en la resta del mon.

El Call foto 8 i 9 fi de festa.

Ja he arribat al final. Els carrers s'acaben ...
Els botiguers arreglen la roba , pengen de nou vestits al aparador,davant l'atenta mirada del vell policia que s'ho mira tot sol .
Avui els nous policies van de dos en dos, semblant com si tingueren por dels carrers estrets, de la gent que hi passa, que hi viu al carrer i no es aixi. No cal tenir por, el Call es sempre igual, no passa el temps en aquests carrers estrets, en aquest barri vell, on els veïns encara es coneixen i es saluden tot passant per el seu costat.