Arsèguel

 Arsèguel, poble amb 81 habitants (2014). 59 al poble i 33 a El Pont d'Arsèguel.

Castell d'Arsèguel destruït l'any 1592, Queda una mitja torre i un gran arc a la Plaça.

Església de Santa Coloma.

Capella Mare de Deu del Carme

Museu de L'Acordió en una casa del poble.

Pont d'Arsèguel a la carretera ala Seu. a prop de l'ermita del Carme.

 Comarca Alt Urgell.
Un dels tres pobles amb menys habitants de la Comarca.



Inauguro una serie de tres pobles per comarca que faran un total de 24 poblacions que encara tenen Ajuntament. En els propers anys crec que par d'aquesta historia pot desaparèixer com ho han fet tants de pobles ara deshabitats.

Folk

Sons tradicionals, amb guitarra elèctrica, la mirada perduda pensant d'on vinc...
Qui sap si en aquesta estranya terra, els agradarà la meva veu ...
Per favor, unes poques monedes, que fasin la vida millor. Us ofereixo el meu cant de cigala, de veu ronca afroamericana , sons fàcils , que no amaguen la tristor que porto dins .
Ja no puc plorar, ja no se riure, qui sap si algun dia trobaré el meu amor, la meva vida.

Repeticions

foto amb blanc i negre, o foto amb color son formes de representar una idea semblant.No son millors o pitjors una que altra.Son maneres d'expresar. potser una mes bonica, mes bucòlica, altra mes forta , mes d'impressions profundes.

Icebergs surant en una baia, prop del mar on es perdran per sempre mes. Islàndia es un lloc on els extrems es toquen. Aigües fredes i calentes, vapors termals i fred intens. es per això molt real la foto en blanc i negre. O potser millor un sepiat (duotono) per trobar un terme entre les dues realitats.

Vota la foto en aquesta :
 http://a.cstmapp.com/voteme/12849/617345277

Primavera en flor

 Les llums, cauen sobre les flors i les fan brillar. Ombres, penombres,llums del sol, contrallum....
Si trèiem el color, endevinem les ombres, si anul·lem el color, sempre ens quedarà l'olor de primavera. de flors...

enfoc, desenfoc, això es l'eina del fotògraf....

Sol davant la immensitat del camp , ell i la flor prenen consciencia de la seva existència, del seu únic moment. Cap soroll, cap moviment destorba la feina. ...Desprès ja es podrà mostrar tota l'obra, única del fotògraf, captador de la llum i de la forma i del color.

Llums i ombres.

Les ombres son no mes que la conseqüencia de la llum.
Sense la llum no hi ha foscor.

Recordo, encara era petit , que Mossen Jesús deia que sense diable no existiria Deu. Que el bé existeix com el mal.Son dues cares de la moneda.

Es per això que encara ara miro amb tendresa les ombres i les clarors.La llum forta, la difusa, les ombres clares i les grans ombres de la nit.

Els negres, la foscor , te matisos i es a estones, que m'agrada contemplar els mil negres de la nit.

Ombres totes elles que son una realitat en elles mateixes, malgrat que en la llum i el color tinguin una altra vida mes enllà del mirall que les envolta.

El pensador

El pensador,obra d'Auguste Rodin, representa un dels personatges de la Divina Comèdia. Originàriament es deia el Poeta ja que pensaba en la poesia.
Avui també en troba de gens que seu i pensa. També ho fa el seu acompanyant.
¿Que deuen pensar?
Es licit el preguntar se-ho.Jo ho vaig fer....
La resposta es que atabalat va veure el retol del carrer...
I va voler recordar els temps d'infantessa on recitava tots els reis Gods:

• Alaric I (395-410)
• Ataülf (410-415)
• Sigeric (415)
• Walia (415-418)
• Teodoric I (418-451)
• Turismund (451-453)
• Teodoric II (453-466)
• Euric (466-484)
• Alaric II (484-507)
• Gesaleic (507-510)
• Amalaric (510-531)
• Teudis (531-548)
• Teudisel (548-549)
• Àquila I (549-551)
• Atanagild (551-567)
• Liuva I (567-572)
• Leovigild (572-586)
• Recared (586-601)
• Liuva II (601-603)
• Viteric (603-610)
• Gundemar (610-612)
• Sisebut (612-621)
• Recared II (621)
• Suintila (621-631)
• Sisenand (631-636)
• Khíntila (636-639)
• Tulga (639-642)
• Khindasvint (642-653)
• Recesvint (653-672)
• Vamba (672-680)
• Ervigi (680-687)
• Ègica (687-700)
• Vítiza (700-710)
• Roderic (710-711)
• Àquila II (710-714)
• Ardó (714-720)

Les golfes.

A dalt de casa, en un racó, se que hi ets. Dins del meu bressol,pot ser corcat,brut del temps, tacat per els meus plors, llàgrimes en la foscor de les nits, gairebé totes les nits...
Tu que curaves els meus espants, que em tranquil·litzes encara. Tu que t'emportaves les pors, que em feies dormir el son dels infants.que abraçat a tu passava la llarga nit ,i que potser et maltractava durant el dia...
Se que et necessito encara i avui et busco al àtic de casa meva, en el meu cap. Alli on estas sempre, neta, pulcra, sense telaranys.. com sempre esperant una sola paraula meva, per tornar a consolar-me en el meu desencís gairebé quotidià.