la predicció del temps

Ahir va passar per Lleida el celebre Monjo Taoista Xeng Lao Xui, procedent de la regió tibetana de Lassa i en viatge de coneixement per tots els temples budistes del Mon.
L'hi vaig preguntar sobre el temps.Després de meditar, em va dir que l'any proper faria molta mes calor que aquest estiu, que el sol seria cremador i que preparem els nostres cosos i les mens per el nou temps.

Cap de setmana

 No se mai si entrem o sortim. Es el cap de Setmana o el "Fin de semana".
No se per començar bé fem festa o es per acabar bé després de treballar durant 7 dies.
Si vaig a Barcelona no se si dir pujo a la ciutat o baixo al mateix lloc.Sempre he de mirar el riu i pensar a on va l'aigua.
Si entres a casa, també no se si dir que surto del carrer (doncs estic mes a fora que a dins).
Els carres fan pujada o baixada, les escales pugen o baixen, Les portes son mig obertes o mig tancades.
Amb tanta empanada mental, necessito vacances. I encara no ser si anar a la platja o a la muntanya.Pujar en globus o endinsar-me dins del mar.
I començo a fer la maleta...
Plourà o farà sol?...
Caminaré o no?... porto sabates o espardenyes?
m'enduc corbata per si vaig a un concert?
Amb tanta indecisió, crec que el millor es ENTRAR a casa i tornar ràpid a treballar com cada dia, i no mes preguntar si cobraré o no a fi de mes.

Els pensaments

De bon mati, camino al llarg del riu i com sempre acabo parada les comportes....
miro absorta l'aigua que que cau per la paret,  com un a garlanda blanca , de vegades irisada, de vegades amb una forta pressió, altres com un minúscul rierol.
Amb el silenci que incita a pensar deixo anar els pensaments..
Els mals de cap, les preocupacions, els malentesos quotidians semblen desaparèixer, com l'escuma del riu, que es transforma en un corrent plàcid al llarg del passeig.

Son aquests moments que cal recordar sempre, i es per això que tinc aquesta dèria de fotografiar l'important d'aquest mon, d'aquest moment.
Els remolins de l'aigua, l'escuma i el llac del fons...
De veritat que son els meus pensaments el que fotografio, les meves inquietuds, els desitjos mes íntims. tal vegada tu trobis aquest enllaç i comprenguis íntimament la meva anima solitària i el seu anhel de llibertat.

Se que no estic sola, que m'acompanyen en aquest viatge sempre personal, els vells amics que com jo, miren , amb ulls cansats per l'experiència els vells records, les velles il·lusions , els nous desitjos de aquesta anima solitària, d'aquesta imparable ànsia de llibertat.

I la palla?

Avui he trepitjat les terres de la Noguera. Camps i camps segats, nets de gra i palla. Immenses planes fins on allarga la vista , totes netes, d'un groc esmorteït que contrastava amb el gris del cel ennuvolat.
Buscava " paques" de palla, les quadrades i altres de rodones , que semblaven lliscar per les pendents dels camps.
La palla , ja està arreplegada i guardada.El fet m'ha fet reflexionar...
Que si la ex-infanta no ha fet res.Que ningú sap del cas Gurtel .Que si l'aeroport de terres Valencianes el tindrem que pagar entre tots. Que pagarem menys de renda.Que s'ha acabat la recessió.. tantes i tantes coses..
Es deuen pensar que som tontos i rucs.
Es per això que la palla va cara i l'hem arreplegat tota abans no plogui.

Lleida

He decidit avui, reobrir aquest blogg.Per tal de diferenciar les fotografies en Blanc i Negre , retornant de tant en tant a les imatges dels meus inicis en la fotografia, també els virats.
Son imatges d'avui mateix, dia 3 de Juliol. En aquest cas he optat per treballar-les amb color i al darrer instant convertir a blanc i negre tot emprant in filtre d'infraroig.

Focs

Els Focs, final de totes les festes importants son part de la nostra cultura popular.
La gent mirant, el color que els envolta, fan oblidar el reste de l'univers per gaudir dels sons i colors .
Aquesta imatge vol representar el fi de festa.
Espero retornar a la crua realitat una vegada encenguin les llums....

La Seu Vella 03.08.13

Ahir vaig haver de parar . Anava a Pardinyes on es la festa major, i vaig veure la Seu Vella, els núvols del ocàs lluïen amb una immensitat insospitada. Vaig baixar del cotxe i vaig fer fotos.
n'he triat dues. La primera tirada amb tècnica hdr (3 fotos amb velocitat diferent ) sense trípode.per tal de captar els colors i la llum del cel.
La segona , una solo foto , retocada amb photoshop una selecció de les ombres en una la capa de corbes per tal d'augmentar la foscor de les mateixes sense tocar el cel.
La captura ha valgut la pena.